Eines de seguretat per a jocs de taula i rol

Una guia de referència ràpida

per: Carles de Rosselló, Núria Carrillo (Wibi) i David Guarch (P@T@’N)

Jugar a jocs de taula i rol pot ser divertit i oferir experiències enriquidores. No obstant això, assegurar-se que els participants i la potencial audiència se sentin segurs és important. Aquesta és una guia de referència ràpida sobre com incorporar algunes de les eines de seguretat als jocs per assegurar que tothom es diverteixi.

Utilitza les eines de seguretat per a fer-te sentir. És una manera de comunicar-te amb els altres participants amb la intenció de garantir el teu propi benestar. Les eines de seguretat només funcionen si les poseu en pràctica adequadament.

Què són les eines de seguretat?

Hi ha jocs que tenen contingut o situacions que poden provocar que algú no es diverteixi i provocar situacions d’estrès o inseguretat. Les eines de seguretat són una manera que tenen els participants per comunicar-se i arribar a acords abans, durant i després d’una partida per a assegurar-se que tothom es diverteix i pugui rebre el suport adequat en cas de necessitat.

Comunicació, confiança i cura

La clau de les eines de seguretat és la comunicació i la confiança. Cal que hi hagi una comunicació oberta i respectuosa juntament amb una cultura de confiança perquè aquestes funcionin.

Tant l’organització com els participants podeu crear aquesta cultura i deixar clar que la cura i benestar de tothom a la taula és la prioritat i no ho és el joc o la història. Això es pot fer escoltant activament els uns als altres, oferint canvis narratius i fent ús de les eines de seguretat, realitzant accions quan sigui necessari sense requerir justificació (ningú hauria d’utilitzar el seu trauma o condició com a explicació) i preguntar si tot està en ordre abans, durant i després del joc.

La caixa d’eines

Les diferents eines funcionen per a diferents persones i jocs. Trobar aquelles que millor s’adaptin a les necessitats de tothom a la taula és important i s’han d’explicar i definir a través d’una discussió a l’inici de cada partida o amb cada grup nou.

Aquesta guia és un resum d’algunes eines de seguretat (amb el permís dels dissenyadors originals) per afegir-les a la teva pròpia caixa d’eines. Això inclou el SISTEMA DE CARTA X, el CANVI DE GUIÓ, la TÈCNICA LUXTON i més.

Les fonts i enllaços als materials originals complets es troben al final d’aquesta guia i la caixa d’eines s’actualitza constantment per a incorporar noves eines.

Abans de començar la partida

Sessió 0

La SESSIÓ 0 és una manera genial de començar a xerrar, establir expectatives sobre el tipus d’història i joc, presentar i discutir quines seran les eines de seguretat que s’utilitzaran durant la partida.

Línies i vels

Les línies i els vels es fan servir per a definir els límits de contingut en un joc, a més, es poden ajustar com sigui necessari durant la partida.

Les LÍNIES són límits durs al contingut, coses en què els participants no volen participar. Posar una línia implica que aquest contingut no apareixerà en el joc. 

Els VELS són límits suaus, coses que estan bé “darrere d’una cortina” o quan fem una “fosa en negre” (recurs utilitzat en cinema per indicar el final d’una escena i l’inici d’una nova diferent). Posar un vel significa que el contingut pot aparèixer durant la partida, però no serà el focus d’atenció ni serà descrit a detall. 

Per poder matisar millor els límits que s’han d’establir, és possible que també vulgueu “Preguntar primer” pels continguts que està bé tractar durant la partida, però que requereix la seva verificació abans d’implementar-lo, i utilitzar el “Sí, si us plau” per al contingut que definitivament es vol incloure.

Discussió de la tècnica Luxton

La TÈCNICA LUXTON consisteix a tenir una discussió oberta entre tots els integrants de la taula sobre potencials detonadors de traumes. Amb la impossibilitat d’identificar tots els detonadors potencials o traumes de cada participant i que no ha d’haver-hi cap mena de pressió social a l’hora de donar detalls o justificar-los individualment. 

Classificació

Les CLASSIFICACIONS s’utilitzen per a definir el to i límits per a la partida. Fent servir classificacions de pel·lícules (o les teves pròpies) pots definir quina és l’audiència que pot jugar la partida (classificació A, B15 o C, per exemple). La classificació també defineix el contingut que sí que es vol tractar, així com del que no es vol parlar. Assegura’t de balancejar i respectar els límits de tothom. Les classificacions i el tipus de contingut permès es pot ajustar durant la partida.

Durant la partida

Cartes X, N, O i ?

Les cartes x, n, o i ? són eines de verificació. Es poden utilitzar tocant-les físicament o escrivint la lletra en un paper, fent senyals manuals o en mitjans digitals utilitzant l’emoji corresponent que s’hagi acordat si estem fent servir un xat en una partida virtual. Abans de començar la partida recordeu a tothom que estan disponibles i com s’han de fer servir.

La CARTA X es pot utilitzar en qualsevol moment si un participant es sent incòmode amb el contingut que pasa a la partida partida o conversa. Quan algú utilitza la carta X, el grup pot canviar, rebobinar o ometre el contingut.

La CARTA N es pot utilitzar en qualsevol moment si un participant veu que el contingut de la partida o la conversa s’encamina a una X. Quan algú utilitza la carta N, el grup ha de canviar el contingut, la conversa o fer que l’escena acabi amb una fosa en negre. 

La CARTA O es pot utilitzar en qualsevol moment si un participant vol continuar amb el contingut. Quan algú utilitza la carta O, el grup està bé per continuar amb el contingut o conversa. 

La CARTA ? es pot utilitzar en qualsevol moment per comprovar si tothom encara està bé amb el que està succeint. La carta ? evita interrompre la partida continuadament ja que pot ser angustiant per a molta gent, tothom hauria de fer aquestes petites comprovacions periòdicament per a assegurar-nos que tots ens sentim còmodes.

Canvi de Guió

El CANVI DE GUIÓ és una col·lecció d’eines que poden ser usades per ajustar el joc i el contingut. Es poden utilitzar tocant-les físicament o escrivint la lletra en un paper, fent senyals manuals o en mitjans digitals utilitzant l’emoji corresponent que s’hagi acordat si estem fent servir un xat en una partida virtual. Abans de començar la partida recordeu a tothom que estan disponibles i com s’han de fer servir.

Rebobinar () es pot utilitzar quan alguna cosa ha succeït durant la partida que fa que algú se senti incòmode. Si algú Rebobina () de manera física o verbal en algun moment de la partida (“M’agradaria rebobinar”), s’aclareix quin contingut és el que ha d’ajustar-se, es torna a un punt anterior al moment incòmode i es reprèn el joc. 

Avançar () es pot utilitzar quan un participant vol saltar-se contingut incòmode o passar a la següent part de la història per qüestions de ritme. Si algú Avança () de manera física o verbal en algun moment de la partida (“M’agradaria avançar…”), s’avança a un nou punt en la història per ometre el contingut incòmode.

Pausa (II) es pot utilitzar quan les coses són molt intenses, però encara vols continuar jugant aquesta escena. Si algú Pausa (II) de manera física o verbal en algun moment de la partida (“M’agradaria fer una pausa…”), es pot prendre un descans o discutir el contingut, el que sigui necessari. Després d’una Pausa (II) es pot Reprendre (▶), Rebobinar () o Avançar ().

Reprendre () pot ser usat quan tothom està preparat per a continuar la partida, normalment després d’ajustar o discutir el contingut incòmode. Si algú Reprèn (▶) de manera física o verbal en algun moment de la Pausa (II) (“M’agradaria reprendre…”), es pot continuar la partida.

Tècnica Luxton

Amb la TÈCNICA LUXTON quan un participant es troba amb contingut detonador en el joc pot optar per parlar-ne amb les altres persones a la taula. El participant té un control complet sobre aquest contingut, expressat com a necessitat o desig de com continuarà el joc. Això pot incloure indicacions dins de la partida per a la trama i els personatges, així com necessitats fora del joc, com les pauses. Després d’expressar necessitats i desitjos, tothom continua jugant segons les peticions.

Porta oberta

La PORTA OBERTA és la garantia que un participant pot sortir o fer una pausa de la partida per la seva pròpia seguretat i benestar sense ser jutjat. Indiqueu-ho al principi i periòdicament durant la partida.

Descansos

Els DESCANSOS poden ser molt útils per a partides de més de 2 hores o amb contingut intens, es recomana fer un descans curt planificat per permetre que la gent es mantingui concentrada i pugui processar el que està passant. Permet la discussió, anar al bany o qualsevol altra necessitat durant aquest temps.

Després de la partida

Vessament

El VESSAMENT és quan les emocions i l’estrès de la partida poden traspassar-se a la vida en acabar la partida. Si no es treballen pot afectar en la diversió de la partida, així com les relacions fora del joc entre els participants. 

Ser obert i honest sobre on comença i on acaba el joc, i ser conscient de quins sentiments pertanyen al participant i quins al personatge, ajuda a mitigar els efectes.

Cures posteriors

Les CURES POSTERIORS es treballa conjuntament com a grup després de la partida, verifiqueu com se sent tothom. Aquesta és una manera oberta perquè tothom pugui descomprimir, parlar i processar els esdeveniments de la sessió en un entorn segur.

Animeu a tothom a practicar les seves pròpies maneres d’autocura i recordeu-li que la seva salut mental és el primer.

Repassar

REPASSAR com a grup és una manera fantàstica de reflexionar sobre la partida, identificar possibles problemes, destacar les coses divertides per continuar i treballar possibles vessaments. El repàs pot fer-se en acabar la partida o en els dies posteriors. 

Estrelles i desitjos

Les estrelles i els desitjos s’utilitzen per reflexionar sobre la sessió i fer comentaris d’una manera positiva i orientada a pròximes partides. Al final de la partida, d’un en un cada participant ha d’indicar una estrella i un desig. 

Les ESTRELLES són coses que els participants han gaudit molt i els ha agradat de la partida. Això podria incloure un moment concret de la partida, un esdeveniment que ha passat o qualsevol altre element que ha estat fantàstic durant la partida. 

Els DESITJOS són coses que els participants voldrien veure en pròximes sessions. Això podria incloure interaccions particulars entre personatges, moments potencials de la història i desenvolupament, o qualsevol altra cosa que pugui fer que el joc sigui encara millor en el futur.

Fonts

Les LÍNIES I VELS han estat dissenyats per Ron Edwards
https://rpg.stackexchange.com/questions/30906/what-do-the-terms-lines-and-veils-mean

La TÈCNICA LUXTON va ser inicialment escrita per P.H. Lee i ha estat re-publicada per Beau Jágr Sheldon
https://briebeau.com/thoughty/the-luxton-technique-by-p-h-lee

La CARTA X ha estat dissenyada per John Stavropoulos
https://tinyurl.com/x-card-rpg

La CARTA N ha estat dissenyada per Mysty Vander i Adam Cleaver, basada en la FLOR DEL CONSENTIMENT (El semàfor) de Taylor Stokes
https://the-act-apart.itch.io/the-support-flower

La CARTA O ha estat dissenyada per Kira Magrann
https://www.serpentcyborggames.com

El grup d’eines de CANVI DE GUIÓ ha estat dissenyat per Brie Beau Sheldon
https://thoughty.itch.io/script-change
https://docs.google.com/document/d/1uVhdDWPSVPG3dsMqupH3C_nLZWs-AXVVXGWoU6MKcbY/edit?tab=t.0#heading=h.hr6kccivvjiu

La PORTA OBERTA ha estat dissenyada per Eirik Fatland
http://larpwright.efatland.com/?p=339
https://leavingmundania.com/2014/02/27/primer-safety-in-roleplaying-games

Les ESTRELLES I DESITJOS han estat dissenyades per Lu Quade
https://www.gauntlet-rpg.com/blog/stars-andwishes